Dylan ens ha tornat a sorprendre. Acaba de sortir fresc el volum 8 dels Bootleg series.
Diuen que Dylan és el primer autor de la història del que es va fer un disc pirata. Un bootleg. I també es diu que és un dels músics de qui es conserven més gravacions inèdites. Per aquest motiu no és estrany que al 1991 es posés en marxa l’edició de les Bootleg Series amb els volums de l’1 al 3 i que a partir del 1998 amb l’edició del volum 4 adquirís una certa periodicitat. Ara arribem ja al seu volum 8. Aquest és el volum més proper en el temps ja que estem palant de temes que corresponen als últims anys de la carrera del que potser és el millor escriptor de cançons de la història de la música rock.
De totes maneres la millor manera que podem fer per celebrar un event de tal magnitud es fer lo que faria Dylan. Sorprendre. Deconstruir. Buidar i tornar a omplir. Re inventar-se. Desorientar al oient. Putejarlo. Trobar nous camins. Doncs sí. Això es el que farem. Encara que aquest programa está dedicat a ell. Dylan el que es Dylan el sentirem poc. Per tant, Jo si el meu company em deixa m’agrdaria començarlo amb un tema que no té res a vuere amb el Bootlegs series, pero que parla de l’admiració que una gran artista sent per a ell, una admiració platonica i una relació a distancia amb final feliç. 2008 també ha sigut un bon any per aquesta artista i els dos compartiexen entre moltes coses una d’important: els agrada deformar l’original.
Play List:
Song to Bobby de Cat Power
The Messenger de Daniel Lanois
Red Dirt Girl d’Emmylou Harris
Truck Drivin Man de Jim Dickinson
Texas Tornado de Sir Douglas Quintet
Topanga Cowgirl de Mudcrutch
Reason to Cry de Lucinda Williams
Mississippi de Bob Dylan
No hay comentarios:
Publicar un comentario